Pare i filla

Després d'haver-me parlat de la seva àvia, em va començar a explicar coses del seu pare, Rafael Corcoll, amb qui sempre va tenir una relació molt bona. L'estimava molt.

El seu pare va néixer a Llançà igual que ella. Era un home prim, amb uns ulls blaus com el cel d'estiu, no tenia estudis i treballava a les mines Carmines de Llançà que treien pedres de quarts i també als horts, terres, vinyes i oliveres que tenien a casa.

Era una persona molt simpàtica i amistosa. De vegades sortia amb els seus amics de sempre a Llançà i tots junts anaven al bar del poble i passaven l'estona.

Un record que la meva àvia sempre recordarà del seu pare, es quan l'ajudava a l'hort a les vinyes o a les oliveres; a ella, li agradava córrer per allà, i quan el seu pare recollia les verdures o les fruites, agafava un cistell i les posava ben posades. El seu pare li encantava veure-la com jugava i saltava pels camps, a vegades es miraven i somreien amb un somriure d' orella a orella, quan el seu pare li demanava ajuda ella no s'ho pensava ni dues vegades, ja que li encantava estar amb ell i ajudar-lo.