Bescanó-Boadella-Bescanó

No sé massa coses sobre la meva rebesàvia, per això un dia que estava amb la meva àvia, vaig decidir preguntar-li sobre la meva rebesàvia, i amb una gran tranquil·litat, em va explicar el que recordava:

La meva àvia materna, Maria. Recordo que era una dona reservada, trista i senzilla, la seva tristesa li venia de la mort del meu avi, que va morir a la guerra civil.

No sé a quin any es va casar amb el meu avi Martí, però van tenir dos filles, la meva tia Rosa, que era la gran i la petita, la meva mare que es deia igual que ella. Vivien a Boadella, un petit poble de l'Alt Empordà.

Era una dona que sempre havia cuidat la casa, les seves filles i ajudava a treballar a l'hort, les vinyes, les oliveres i també els pocs animals que tenien, junt amb el meu avi, metres va ser viu. Que era del que vivien.

Quan la meva mare es va casar, va anar a viure a Llançà, perquè el meu pare era d'allà, i la meva tia Rosa, va anar a viure a Figueres però els meus avis, van seguir visquen a Boadella.

Quan jo tenia uns dos anys, va esclatar la guerra civil, i per això tinc poc record de la meva àvia abans de que moris el meu avi, perquè era molt petita i quan em vaig anar fen gran, la vaig conèixer com una dona trista i de poques paraules.

El record més present que tinc, no és ni una foto ni cap objecte personal seu, sinó quan la meva àvia va anar a viure a Figueres, a casa de la meva tia, i els caps de setmana anàvem a dinar-hi, i ella ens cuinava, ja que era una cosa que li agradava.

Quan es va morir, que no me'n recordador l'any, vam enterrar-la en el seu poble, Boadella.

Pantà de Boadella.