Història d'amor

Tot mirant el cel que enfosquia, la meva àvia, amb un vestit vermell i aquells rinxols castanys que li acariciaven la cara el caminar i sense preocupar-se per l'hora o pel dia que era, es dirigia a la festa del carrer Santa Clara, de Girona on es trobaria amb la seva germana i el seu cunyat.

Tot just els veu, i s'apropa a ells per gaudir de la festa. Se'n adona que algú a la seva dreta l'observa, un noi moreno, el cel fosc no la deixava distingir el color dels seus ulls foscos, fins trobar-se amb la seva mirada i coincidir amb un somriure. Ell es va apropar, i li va demanar per ballar, la meva àvia li va dir que si, i entre somriures i mirades van anar passant les hores, fins acabar la nit. Semblava que ell volgués enamorar-la amb aquella mirada de somni, i així va ser.

A partir d'aquell moment, dia rere dia es van anar trobant, necessitaven veure's constantment, per coneixes i per passar temps junts, durant quatre anys, on van descobrir l'amor.

Passat aquest temps, un dia d'estiu el meu avi li va demanar per casar-se, ella sense deixar-lo de mirar i de somriure, li va dir que si. El dilluns 17 de juliol de l'any 1961, va ser un dia especial per tots dos, el dia del seu casament. Es van casar a l'església del Carme de Girona i d'aquest matrimoni van tenir quatre fills.

Aquesta és la senzilla història d'amor del meu avi i la meva àvia.



Carrer Santa Clara de Girona, actualment.