Bescanó-Boadella-Bescanó
No sé massa coses sobre la meva rebesàvia, per això un dia que estava amb la meva àvia, vaig decidir preguntar-li sobre la meva rebesàvia, i amb una gran tranquil·litat, em va explicar el que recordava:
La
meva àvia materna, Maria. Recordo que era una dona reservada, trista
i senzilla, la seva tristesa li venia de la mort del meu avi, que va
morir a la guerra civil.
No
sé a quin any es va casar amb el meu avi Martí, però van tenir dos
filles, la meva tia Rosa, que era la gran i la petita, la meva mare
que es deia igual que ella. Vivien a Boadella, un petit poble de
l'Alt Empordà.
Era
una dona que sempre havia cuidat la casa, les seves filles i ajudava
a treballar a l'hort, les vinyes, les oliveres i també els pocs
animals que tenien, junt amb el meu avi, metres va ser viu. Que era
del que vivien.
Quan
la meva mare es va casar, va anar a viure a Llançà, perquè el meu
pare era d'allà, i la meva tia Rosa, va anar a viure a Figueres
però els meus avis, van seguir visquen a Boadella.
Quan
jo tenia uns dos anys, va esclatar la guerra civil, i per això tinc
poc record de la meva àvia abans de que moris el meu avi, perquè
era molt petita i quan em vaig anar fen gran, la vaig conèixer com
una dona trista i de poques paraules.
El
record més present que tinc, no és ni una foto ni cap objecte
personal seu, sinó quan la meva àvia va anar a viure a Figueres, a
casa de la meva tia, i els caps de setmana anàvem a dinar-hi, i ella
ens cuinava, ja que era una cosa que li agradava.
Quan
es va morir, que no me'n recordador l'any, vam enterrar-la en el seu
poble, Boadella.
Pantà de Boadella.
