Després d’haver estat
vuit mesos escrivint sobre el passat, ja no tinc res més a escriure sobre això.
Aquest temps, he
pogut conèixer els meus familiars, recuperar històries que no sabia, però
sobretot he passat estones amb la meva àvia, escoltant atentament tot el que
m’explicava.
M’ha agradat molt
escriure sobre aquest tema, saber més coses sobre la meva família, coses que no
sabia i que m’ha sorprès molt. La història que em va agradar més redactar, va
ser la de l’historia d’amor del meu avi i la meva àvia, la vaig trobar molt
bonica i especial. Crec que a la meva àvia també li ha agradat explicar-me memòries
de la seva vida, que són molt importants per ella.
No deixo d’escriure
difinitivament, sinó que, en comptes de escriure sobre el passat com he fet
fins ara, m’interessaré pel meu futur, llegireu noves històries i aventures que
em passin el llarg de la vida i us explicaré mil i una anècdotes que m’ocorrin.
